Acompanyada del seu baglama (llaüt de mànec llarg) i la seua viola de roda, Eléonore Fourniau canta les penes i alegries dels pobles d’Anatòlia i Mesopotàmia.

L’any 2010 va arribar a Turquia amb un bitllet d’anada i la seua viola, es va enamorar de la diversitat cultural d'aquesta regió i es va quedar allí durant sis anys per a estudiar música i idiomes.

Actualment, ha consolidat la seua carrera a nivell internacional i és àmpliament coneguda, especialment entre les comunitats kurdes.

Des d'un esquinçador lament kurd fins a un poema espiritual aleví, passant per melodies de ball en cadena de la tradició de les noces, Eléonore troba en l’Anatòlia la seua font d'inspiració, i amb la seua càlida i poderosa veu ens fa transitar per aquest món, que amb el pas dels anys ja és el seu.

En aquest projecte, Eléonore es presenta al costat dels seus vitals companys de viatge, els músics virtuosos Sylvain Barou (Bretanya) en instruments de vent, Ersoj Kazimov (Bordeus-Macedònia) en percussions, i Efrén López (València) en instruments de corda.

FITXA ARTÍSTICA

• Eléonore Fourniau (veu, viola de roda, baglama)
• Sylvain Barou (flauta de fusta, bansuri, duduk, zurna)
• Efrén López (baglama, ud, rabab afganès, buzuq, viola de roda)
• Ersoj Kazimov (percussions)