de Josep Carles Laínez i direcció de Lluís Fornés.

Berlín du a escena la que va ser durant més d’una dècada amant d’Adolf Hitler, i al final de la seua vida la seua esposa: Eva Braun. Al llarg de vuit fragments, que transcorren al búnker on tots dos es van suïcidar, assistim a l’enfonsament i a la tensió entre els dos personatges. En la peça es reflexiona sobretot sobre com una dona dolça, sensible i oberta al món (li encantaven el jazz i les comèdies musicals) va ser capaç de seguir fins a la fi a qui la va reconèixer com a esposa solament poques hores abans de la seua mort. No obstant això, Berlín no juga als llocs comuns, sinó que es manté a distància del món de la política i de la guerra per centrar-se en una dona enamorada a la vora d’un doble enfonsament: el d’ella i de la seua nació.