VISITA COMENTADA A L'EXPOSICIÓ CÒMIC PALESTÍ:Veus pròpies, crit col·lectiu

Visita guiada a càrrec de Pedro Rojo Pérez, comissari

Dijous, 7 de maig, 17:00 h

Sala de Biges. Centre Cultural La Nau

La imatge —el concepte— de Palestina està gravat en els imaginaris del món. S’ha gravat amb bombes, sang i destrucció. S’ha d’haver viscut molt, molts anys, per a haver vist o sentit notícies que no giren al voltant d’aquesta qüestió, cada vegada que es parla de Palestina. En aquest relat dominant, que fa més de 75 anys que dura, les veus palestines han estat, durant molt de temps, marginades, fragmentades i descartades. A través d’aquestes obres gràfiques, les artistes palestines i els artistes palestins es rebel·len contra el silenci imposat. Utilitzen els traços per a revertir les representacions colonials. L’intel·lectual palestí Edward Said sostenia que, quan se li nega la veu a algú, se li nega, també, l’existència. Contra aquest silenci imposat i aquesta negació de l’existència, no hem de llegir aquestes històries que presentem com records passius. Són intervencions actives i dinàmiques contra l’amnèsia històrica.

Ací, les artistes palestines i els artistes palestins reivindiquen històries —les seues històries—; veus —les seues veus— i futurs —per construir. Hi revelen, també, les lluites quotidianes, la resistència i la vitalitat cultural palestina. Aquesta exposició no és només una mostra artística: hi va més enllà. És una afirmació de l’existència, un desafiament a l’hegemonia i un testimoni de la perseverança dels relats palestins. Cadascun dels traços de tinta i cada lletra de cada vinyeta s’alcen contra l’oblit i declaren que les històries palestines es continuar explicant com un crit col·lectiu; es continuaran explicant fins que es faça justícia.

Més informació

La imagen —el concepto— de Palestina está grabado en los imaginarios del mundo. Se ha grabado con bombas, sangre y destrucción. Se tiene que haber vivido mucho, muchos años, para haber visto o sentido noticias que no giran alrededor de esta cuestión, cada vez que se habla de Palestina. En este relato dominante, que hace más de 75 años que dura, las voces palestinas han estado, durante mucho tiempo, marginadas, fragmentadas y descartadas. A través de estas obras gráficas, las artistas palestinas y los artistas palestinos se rebelan contra el silencio impuesto. Utilizan los trazos para revertir las representaciones coloniales. El intelectual palestino Edward Said sostenía que, cuando se le niega la voz a alguien, se le niega, también, la existencia. Contra este silencio impuesto y esta negación de la existencia, no tenemos que leer estas historias que presentamos como recuerdos pasivos. Son intervenciones activas y dinámicas contra la amnesia histórica.

Aquí, las artistas palestinas y los artistas palestinos reivindican historias —sus historias—; voces —sus voces— y futuros —para construir. revelan, también, las luchas cotidianas, la resistencia y la vitalidad cultural palestina. Esta exposición no es solo una muestra artística: va más allá. Es una afirmación de la existencia, un desafío a la hegemonía y un testigo de la perseverancia de los relatos palestinos. Cada uno de los trazos de tinta y cada letra de cada viñeta se levantan contra el olvido y declaran que las historias palestinas se continuar explicando cómo un grito colectivo; se continuarán explicando hasta que se haga justicia.

Leer más