Dijous, 12 de març de 16:30 a 18:00 hores. Imprescindible inscripció prèvia. Cada persona que s'inscriga haurà d'especificar nom, cognoms i DNI. La persona inscrita rebrà un correu electrònic confirmant la inscripció. S'ha d'acudir 10' a la porta d'entrada del Jardí Botànic de València . L'activitat s'impartirà en castellà.

Important: Cada persona que s'inscriga haurà d'especificar nom, cognoms i DNI. Els AlumniUV que poden accedir al tiquet reduït són aquelles persones inscrites en la Comunitat amb carnet i quota, és a dir, amb la subscripció Premium. Les persones que no compleixquen aquest requisit, hauran d'escollir el tiquet del públic en general. Si no es completen totes les places oferides, l'activitat no es podrà realitzar i s'avisarà els assistents amb un correu electrònic.

En aquesta ocasió al CLUB ARRELS s'endinsa en una passejada al Jardí Botànic amb les grans oblidades, les dones botàniques. Històricament, la botànica va ser una de les poques branques científiques considerades "acceptables" per a les dones, especialment durant els segles XVIII i XIX. Es veia com una extensió de la jardineria o del dibuix artístic, activitats "pròpies del seu gènere". Tot i que les dones tenien prohibit l'accés a les universitats, moltes varen estudiar plantes des de l'esfera privada, convertint-se en expertes autodidactes.

Parlar d'elles és parlar d'aventura i trencament de barreres socials. Viatjeres intrèpides que van viatjar soles o en expedicions a continents llunyans per recollir espècimens desconeguts, sovint vestides d'home per poder moure's amb llibertat per terrenys difícils. Històricament, el Jardí Botànic ha estat un centre de coneixement on les dones van començar a guanyar visibilitat a través de l'art científic. Alguns ejemples són la il·lustradora Concepció Sánchiz, Isabel Mateu i Eva Barreno, entre altres.

Avuí, la botànica és clau en la lluita contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat i recuperar la història de les dones botàniques no és només un exercici de nostàlgia, sinó un acte de justícia històrica per completar la història de la ciència.

Jueves, 12 de marzo de 16:30 a 18:00 horas. Imprescindible inscripción previa. Cada persona que se inscriba deberá especificar nombre, apellidos y DNI. La persona inscrita recibirá un correo electrónico confirmando la inscripción. Se debe acudir 10' antes a la puerta de entrada del Jardín Botánico de Valencia. La actividad se realizará en castellano.

Importante: Cada persona que se inscriba deberá especificar nombre, apellidos y DNI. Los AlumniUV que pueden acceder al tiquet reducido son aquellas personas inscritas en la Comunidad con carné y cuota, es decir, con la suscripción Premium. Si no se completan todas las plazas ofrecidas, la actividad no se podrá realizar y se avisará a los asistentes con un correo electrónico.

En esta ocasión al CLUB ARRELS se adentra en una paseada al Jardín Botánico con las grandes olvidadas, las mujeres botánicas. Históricamente, la botánica fue una de las pocas ramas científicas consideradas "aceptables" para las mujeres, especialmente durante los siglos XVIII y XIX. Se veía como una extensión de la jardinería o del dibujo artístico, actividades "propias de su género". A pesar de que las mujeres tenían prohibido el acceso en las universidades, muchas estudiaron plantas desde la esfera privada, convirtiéndose en expertas autodidactas.

Hablar de ellas es hablar de aventura y rotura de barreras sociales. Viajeras intrépidas que viajaron suelas o en expediciones a continentes lejanos para recoger especímenes desconocidos, a menudo vestidas de hombre para poder moverse con libertad por terrenos difíciles. Históricamente, el Jardín Botánico ha sido un centro de conocimiento donde las mujeres empezaron a ganar visibilidad a través del arte científico. Algunos ejemplos son la ilustradora Concepció Sánchiz, Isabel Mateu y Eva Barreno, entre otras.

Hoy, la botánica es clave en la lucha contra el cambio climático y la pérdida de biodiversidad y recuperar la historia de las mujeres botánicas no es solo un ejercicio de nostalgia, sino un acto de justicia histórica para completar la historia de la ciencia.