VISITA COMENTADA: TRÁFICO DE MODAS 1980-1992
inscripciones
Información
VISITA COMENTADA A L'EXPOSICIÓ TRÁFICO DE MODAS (1980-1992). ARREBATO, JUEGO, FAMILIA
amb Pedrín Errando i Mª José Villalonga (equip curatorial)
Dimecres 4 de juny, 18:00 h
Sala de Bigues. Centre Cultural La Nau
Els huitanta espanyols foren promocionats com una època desfasada, extrema i oberturista. Després d’una dictadura que durà fins les acaballes dels setanta, la dècada següent suposà una eclosió del que havia estat reprimit. La moderació, el control i la parquedat invertiren la seua influència social i estètica per l’elogi a l’excés, el caos i l’abundància. Amb aqueix ambient i en aqueix context, l’esfera cultural i artística estava a punt per a oferir i fomentar oportunitats. I el disseny de moda, a mesura que la societat es transformava amb estètiques descarades i maneres de vestir diverses, demostrà ser un laboratori rendible per a la innovació. En aqueix escenari, uns joves valencians amb ganes d’eixir d’un ambient burgés, divertir-se i, sobretot, vestir-se amb una moda encara per fer, encetaren el camí de Tráfico de Modas. El nom responia a un joc de paraules que desafiava els processos estables i coherents que implicaven els grans relats en benefici d’una forma de crear més lúdica i d’aspecte canviant. Amb aqueix bateig, alguns dels germans Errando Mariscal –Pedrín al capdavant com a dissenyador, Santi, Jorge i Ada–, juntament amb María José Villalonga, iniciaren un projecte creatiu que els dugué a omplir un buit en el si de la moda nacional. Ben prompte s’hi afegiran Carlos, Tono, Nacho i Amparo. I tot col·laborant amb ells des d’un bon començament, en el disseny d’estampats i la gràfica, Javier Mariscal. Aquesta exposició busca reivindicar el disseny de moda valencià i integrar-lo en una tradició tèxtil nacional. Posar en valor la creativitat i l’ímpetu d’uns joves que sense nocions prèvies de confecció, però amb grans dosis d’intuïció, afegiren al panorama de la moda espanyola una manera de fer joiosa, explosiva i eclèctica, que venia a omplir els seus desitjos i els de tants altres de poder vestir-se en desacord amb les generacions anteriors, construir les seues pròpies identitats en consonància amb valors de futur.
Tráfico de Modas (1980-1992). Arrebato, juego, familia
Los ochenta españoles se promocionaron como una época desfasada, extrema y aperturista. Después de una dictadura que duró hasta finales de los setenta, la siguiente década supuso una eclosión de todo lo reprimido. La moderación, el control, lo parco, invirtió su influencia social y estética por el elogio al exceso, el caos y lo abundante. Con ese ambiente y en ese contexto, la esfera cultural y artística se encontraba preparada para ofrecer y fomentar oportunidades. Y el diseño de moda, a medida que la sociedad se transformaba con estéticas descaradas y modos vestimentarios diversos, demostró ser un rentable laboratorio para la innovación. En ese escenario, unos jóvenes valencianos con ganas de salir de un hogar burgués, divertirse y, sobre todo, vestirse con una moda aún por crear, comenzaron la andadura de Tráfico de Modas. El nombre respondía a un juego de palabras que retaba a los procesos estables y coherentes que implicaban los grandes relatos en beneficio de una forma de crear más lúdica y de aspecto cambiante. Con ese bautizo, algunos de los hermanos Errando Mariscal –Pedrín a la cabeza como diseñador, Santi, Jorge y Ada– junto con María José Villalonga, emprendieron un proyecto creativo que les llevó a ocupar un hueco dentro de la moda nacional. Al poco se unieron Carlos, Tono, Nacho, y Amparo. Y colaborando con ellos desde el inicio en el diseño de estampados y la gráfica, Javier Mariscal. Esta exposición busca reivindicar el diseño de moda valenciano e integrarlo en una tradición textil nacional. Poner en valor la creatividad y el ímpetu de unos jóvenes que, sin nociones previas en confección, pero con grandes dosis de intuición, añadieron al panorama de la moda española una manera de hacer desenfadada, explosiva y ecléctica, que venía a cubrir sus deseos y los de tantos otros/as de vestirse en desacuerdo con las generaciones anteriores, construir sus propias identidades en consonancia con valores de futuro.
