Dijous, 16 de febrer de 17:00 a 18:00 hores. Imprescindible inscripció prèvia. La persona inscrita rebrà un correu electrònic amb una confirmació de la inscripció. S'ha d'acudir 10' abans de l'inici de l'activitat (Universitat, 2). Aquesta exposició està organitzada pel Centre Cultural La Nau. La visita serà guiada en valencià per una persona que forma part del Voluntariat Cultural de la UV. No és obligatori però es prega ús de la mascareta en tot moment i mantenir la distància de seguretat (1,5 m.) entre grup i voluntariat cultural.

El 1972, Manuel Sanchis Guarner va editar el seu llibre La ciutat de València. Síntesi d’Història i Geografia urbana (Cercle de Belles Arts, València). Aquest llibre va canviar la percepció que fins al moment es tenia de l’evolució urbana i del patrimoni de la capital valenciana. La publicació va obrir una etapa fructífera d’estudis moderns i avançats sobre arquitectura, arqueologia, geografia urbana, història, literatura i, fins i tot, festes i tradicions, que va tenir el llibre de Sanchis Guarner com a revulsiu immediat. A més, l’obra va obrir un corrent d’estima envers una ciutat que calia conservar i protegir de la destrucció.

En fer cinquanta anys d’aquella publicació, mereix la pena donar a conèixer a les noves generacions no només la figura del mestre Sanchis Guarner i la seua obra, sinó també la ciutat de 1972 on va escriure aquest llibre fonamental. Com era la ciutat de 1972 i com ha canviat? Quins eren els temes urbans i socials més rellevants en aquells moments? Per què Sanchis Guarner va escriure un llibre com aquest?

Sanchis Guarner escriu el seu llibre en un moment en què la ciutat de València començava a intuir els efectes del “desarrollismo” i la urbanització desaforada emanada d’un pla general, el de 1966, molt discutible, adaptat al Plan Sur de desviament de la llera del Túria després de la riuada de 1957. En definitiva, els grans temes de debat del moment mostren els problemes que aquesta dinàmica ja estava comportant: la urbanització del Saler i l’afectació a la Devesa i l’Albufera, la possible conversió del llit del Túria en autopista ràpida de comunicació i la destrucció del centre històric. La construcció del nou llit del Túria (derivada del Plan Sur, inaugurat precisament el 1972) ja havia mostrat les conseqüències que qualsevol d’aquestos projectes podia reportar a la ciutat.

Jueves, 16 de febrero de 17:00 a 18:00 horas. Imprescindible inscripción previa. La persona inscrita recibirá un correo electrónico con una confirmación de la inscripción. Se debe acudir 10' antes del inicio de la actividad (Universitat, 2). Esta exposición está organizada por el Centro Cultural La Nau. La visita será guiada en valenciano por una persona que forma parte del Voluntariado Cultural de la UV. No es obligatorio pero se ruega el uso de la mascarilla en todo momento y mantener la distancia de seguridad (1,5 m) entre grupo y voluntariado cultural.

El 1972, Manuel Sanchis Guarner editó su libro La ciudad de València. Síntesis de Historia y Geografía urbana (Círculo de Bellas artes, València). Este libro cambió la percepción que hasta el momento se tenía de la evolución urbana y del patrimonio de la capital valenciana. La publicación abrió una etapa fructífera de estudios modernos y avanzados sobre arquitectura, arqueología, geografía urbana, historia, literatura y, incluso, fiestas y tradiciones, que tuvo el libro de Sanchis Guarner como revulsivo inmediato. Además, la obra abrió una corriente de aprecio hacia una ciudad que había que conservar y proteger de la destrucción.

Al hacer cincuenta años de aquella publicación, merece la pena dar a conocer a las nuevas generaciones no solo la figura del maestro Sanchis Guarner y su obra, sino también la ciudad de 1972 donde escribió este libro fundamental. Cómo era la ciudad de 1972 y como ha cambiado? Qué eran los temas urbanos y sociales más relevantes en aquellos momentos? Por qué Sanchis Guarner escribió un libro como este?

Sanchis Guarner escribe su libro en un momento en que la ciudad de València empezaba a intuir los efectos del “desarrollismo” y la urbanización desaforada emanada de un plan general, el de 1966, muy discutible, adaptado al Plan Sur de desvío del cauce del Turia después de la riada de 1957. En definitiva, los grandes temas de debate del momento muestran los problemas que esta dinámica ya estaba comportando: la urbanización del Salero y la afectación en la Devesa y la Albufera, la posible conversión del lecho del Turia en autopista rápida de comunicación y la destrucción del centro histórico. La construcción del nuevo lecho del Turia (derivada del Plan Sur, inaugurado precisamente el 1972) ya había mostrado las consecuencias que cualquiera de estos proyectos podía reportar en la ciudad.