Per Companyia Hongaresa de Teatre. Text de Gertrudis Gómez de Avellaneda, dramatúrgia i direcció Lola López.

Gertrudis Gómez de Avellaneda (Tula, per als seus sers estimats), la millor dramaturga del segle XIX en llengua espanyola, viatja amb el seu germà Manuel a Espanya des del seu Cuba natal en 1836. Té 22 anys. A Europa triomfa el moviment romàntic. L'estrena d’Hernani de Víctor Hugo a París produeix una revolució. Tres anys després, en 1839 amb 25 anys , Tula estrena a Sevilla la seua primera obra teatral, LEONCIA, i gira amb ella per tota Espanya. En 1840 arriba a Madrid. Zorrilla llig els seus poemes en el Liceu i sentència “es mucho hombre esta mujer”. Des de 1844 estrena 18 obres en els millors teatres: Príncepe, De La Cruz, etc. Va ser la primera dona nominada per a formar part de la Real Academia de la Lengua Española i no acceptada per ser dona. A Cuba rep la Corona de Laurel de Oro en 1860. Torna a Espanya en 1863 i publica les seues obres completes. En escena, dos actors recreen la vida i obra de Tula a través de les seues obres de teatre, epístoles, relats i poesia. Tula va ser una dona extraordinària, avançada al seu temps, que va escapar de tres matrimonis i d'una vida predissenyada per a dedicar la seua vida a la seua passió literària.